Article publicat a la revista Crònica de la Vida d’Esplugues, núm. 741 (agost-octubre 2026)
Pau Roca i Oriol Pi
El passat diumenge 28 de juny del 2026, el Gelade vam fer una nova sortida, aquest cop a la Serra d’Ensija. L’excursió va consistir en una ruta circular coronant dos cims: la Gallina Pelada (2.321 m) i el Serrat Voltor (2.282 m), ambdós inclosos a la llista de 100 cims de la FEEC.
El punt de trobada i inici de l’excursió va ser a la Font Freda, als peus de la serra berguedana. Vam començar a enfilar cap amunt, els primers minuts acompanyats d’arbres que vam deixar endarrer al cap de poca estona. A mesura que guanyàvem alçada també anàvem guanyant vistes que recompensaven l’esforç de la pujada. Les petites pauses per reagrupar-nos i agafar aire tenien un marc impagable: davant per davant teníem el rocós Pedraforca escortat a darrere pel llis Cadí; des d’aquell moment, tan el massís com la serra en acompanyarien durant gran part de l’excursió.
Amb aquestes vistes vam arribar al prats situats a més de 2.000 metres. La verdor d’aquells paratges contrastava amb el blau intens del cel d’aquell dia radiant. Al bell mig d’aquella imatge que recordava al fons de pantalla dels ordinadors de fa uns anyets (res a envejar, tot s’ha de dir) es distingia el refugi de la Serra d’Ensija. Hi vàrem passar pel costat però no hi varem parar ja que des d’aquí només ens quedava el darrer tram de pujada, una mica menys de 200 mestres de desnivell.
Al arribar al cim de la Gallina Pelada les vistes eren espectaculars. Al Pedraforca i Cadí per una banda s’hi afegia la Serra del Port del Compte, les planures del Solsonès i Montserrat per l’altra, completant així una panoràmica privilegiada. Foto de grup, estoneta per fer un mos i a seguir la ruta per anar a coronar el segon cim de la jornada, a l’extrem oposat d’on ens trobàvem. Des d’on érem veiem el següent objectiu i el camí que havíem de recorre.
Aquell tram d’excursió va consistir en connectar la serra d’Ensija de cap a cap pels prats verds i arrodonits, tot gaudint de les vistes que teníem a banda i banda. Si bé en aquell moment el sol estava ben alt i no hi havia cap ombra, la brisa que corria als 2.000 metres feia suportable aquella travessa.
Al cap de poca estona i després d’una petita grimpada al tram final, vam fer el cim del Serrat Voltor. A les vistes semblants que havíem tingut feia poc al primer cim, s’hi afegia aquí l’al·licient de mirrar endarrer i veure el camí recorregut, a bon ritme, tot sigui dit. Novament foto de rigor i a encarar la baixada, que la varem fer per un camí diferent al de pujada, completant així una circulat interessant per descobrir la Serra d’Ensija.
Com que havíem portat un bon ritme durant l’excursió, al arribar als cotxes vam decidir apropar-nos fins al poble de Vallcebre per dinar i feu un beure. Ruta circular i dia rodó i amb ganes de la propera excursió!
