Malgrat el context advers, les obres del nou edifici van tirar endavant gràcies a la implicació directa de molts socis, que van col·laborar activament en la construcció. El projecte incloïa una gran sala de teatre amb capacitat per a 400 persones, convertint-se en un dels espais culturals més importants del municipi.
Pau Pujol i Vilà, veritable ànima del projecte, no només va liderar la iniciativa sinó que també va facilitar el mosaic de gres del teatre. La seva mort, l’any 1927, marcaria el final d’una etapa fundacional.
Cultura sota vigilància
Amb la dictadura, l’associacionisme català va patir una forta repressió. Es van clausurar entitats, es prohibí la llengua catalana i la senyera, i moltes institucions culturals foren intervingudes.
L’Avenç va haver d’adaptar-se a la nova realitat:
- Passà a anomenar-se “Centro Avance” o “Centro Avante”.
- L’Orfeó de L’Avenç es convertí en “Orfeón del Centro”.
- Les manifestacions públiques es feien amb extrema prudència.
Tot i les limitacions, l’entitat va continuar programant activitats com balls populars, tolerats amb dificultats pel règim.
Transformacions i noves iniciatives
Malgrat el context, la vida cultural no es va aturar:
- 1928: neix el Grup Excursionista Germanor, amb forta presència de jovent catalanista.
- 1929: el Grup de Teatre es transforma en l’Acadèmia de Declamació, dirigida per Gaspar Batllori i Sala i Josep Canut i Raich.
- 1930: renovació total de les butaques del teatre i instal·lació de calefacció central.
- 1931: arribada del cinema sonor amb la tècnica del disc.
- 1931: fundació del Club d’Escacs L’Avenç d’Esplugues.
- 1932: desaparició de l’Orfeó de L’Avenç.
- 1933: dissolució de l’Agrupació Sardanista.
- 1934: creació d’una Associació de Música (activa només un any).
La República i una nova etapa
El 12 d’abril de 1931, les eleccions municipals van donar una clara victòria a les candidatures republicanes. A la cafeteria de L’Avenç, els socis debatien i simpatitzaven amb el nou horitzó polític i amb la recuperació del sentiment catalanista.
Esplugues havia crescut fins als 3.200 habitants.
Amb la República, el 1932 es renova la Junta Directiva amb un equip compromès amb el moment històric, presidit per Josep Argemí i Campreciós (que havia assumit la presidència el 1928 després de la mort de Pau Pujol).
L’Avenç entrava en una nova etapa, consolidat com a centre cultural, social i cívic del municipi, capaç de resistir la repressió i adaptar-se als canvis polítics sense perdre la seva essència.
