Els orígens de L’Avenç, cultura i associacionisme en un poble en transformació
L’any 1906 marca els orígens de L’Avenç, en una Esplugues de Llobregat que tot just superava els 1.057 habitants. L’entitat sorgeix en un moment de profundes transformacions socials i culturals, influïdes pel moviment de la Renaixença, que impulsava la vida cultural, l’educació i l’associacionisme arreu del país.
La fundació de L’Avenç va ser possible gràcies a la iniciativa d’un grup de veïns compromesos amb el progrés cultural del municipi, que volien crear un espai de trobada i dinamització social.
Els orígens de L’Avenç i la primera Junta Directiva
La primera Junta Directiva estava formada per Pau Pujol i Vilà (president), Joan Tinturé i Campreciós (secretari), Lluís Diví (tresorer), Josep Raventós Campañà (comptador) i els vocals Josep Argemí i Campreciós, Artur Cardona, Pere Canut i Flavià, Antoni Petit i Pere Pagès.
Entre tots destaca Pau Pujol i Vilà, enginyer industrial i propietari de la fàbrica ceramista Jaume Pujol i Bausis —popularment coneguda com La Rajoleta—, una de les empreses més rellevants del Modernisme català. Pujol va presidir l’entitat fins a la seva mort, l’any 1927, i fou el principal impulsor de la dinàmica associativa dels primers anys, així com una peça clau en la futura construcció de la seu social. Avui, una de les sales de L’Avenç porta el seu nom en reconeixement a la seva tasca.
Els primers anys a Cal Brillas
La primera seu es va establir a Cal Brillas, actual Casal de Cultura Robert Brillas. Allí, L’Avenç disposava d’un petit cafè i una sala de teatre, que es convertiria en el centre de la vida social i cultural local. No és casualitat que la primera secció creada fos el grup de teatre, activitat que perdura ininterrompudament fins avui.
Durant aquells anys, van destacar figures com Martí Figueras, Rafael Sebastià i Joan Brillas, aquest últim donant nom actualment a la sala de teatre de l’entitat. Un dels moments més recordats va ser el 1920, quan el grup teatral va representar L’ànima morta, d’Àngel Guimerà, que va assistir personalment a la representació. Avui, el carrer on s’ubiquen L’Avenç i el Casal porta precisament el seu nom.
Música, cultura i vida social
Paral·lelament, el cant coral va adquirir gran rellevància amb la creació de l’Orfeó de L’Avenç (1906–1932), dirigit inicialment per Andreu Amat Parera i després per Joan Tomàs, contribuint decisivament a la difusió musical al municipi.
L’entitat també va impulsar iniciatives socials innovadores per a l’època: biblioteca per als socis (1911), Caixa d’Estalvis L’Avenç (1909) i fins i tot el primer equip de futbol d’Esplugues, demostrant la voluntat de combinar cultura, esport i cohesió social.
La construcció de la seu pròpia
El creixement constant va fer evident la necessitat d’un espai propi. L’any 1922, Pau Pujol i Vilà va dur a terme la venda simbòlica dels terrenys destinats a la nova seu social. Les obres culminaren el 1924 amb l’edificació de l’actual seu de L’Avenç, consolidant definitivament el projecte iniciat gairebé dues dècades abans.
Així començava la trajectòria d’una entitat que, 120 anys després, continua essent un punt de trobada cultural i social imprescindible per a Esplugues.
