Per Oriol Pi i Pau Roca
El Grup excursionista Gelade hem tornat després d’un temps d’hibernació. Aquesta secció de l’Avenç, amb més de 50 anys a l’esquena (i a les cames), hem tornat amb ganes de ser un punt de trobada d’aficionats a la muntanya per a la gent jove i no tant jove. Hem programat un seguit de sortides al llarg de l’any combinant excursions d’un dia amb d’altres de cap de setmana, podent d’aquesta manera abastar diferents nivells d’excursions i racons del territori. Convidem a tothom que tingui ganes de fer muntanya a unir-s’hi. La voluntat no és altre que fer natura, esport i país.
El passat dissabte 11 d’abril vàrem fer una excursió a Montserrat. Ben d’hora ens trobàvem a l’Avenç per repartir-nos en cotxes i posar rumb a Collbató, lloc d’inici i fi de la ruta. Arribats a l’aparcament als peus de la muntanya, les ganes de començar eren proporcionals al ventet que corria a aquelles hores i que posava a prova les cames d’aquells que ja havien tret els pantalons curts de l’armari. Feta la foto grupal de la sortida, ens vam posar en marxa.
Tot deixant el poble endarrer ens vam dirigir cap a la Vinya Nova. El primers minuts van transcorre per un camí planer; ja va anar bé com a escalfament ja que ens esperava una pujada considerable. Vam enfilar la muntanya per la canal de l’ermità mort que, si bé el nom no convida gaire a endinsar-s’hi, és una canal amable de fer.
Durant la pujada ens vam trobar un grup de cabres salvatges que, tot i que érem un grup nombrós, varen restar immòbils i ben observants.
Al cap d’una bona estona deixàvem endarrer la zona ombrívola entre vegetació i roques i arribàvem al coll de la sajolida (nom més afable que el de la canal, sens dubte). Va ser un bon lloc per fer una petita pausa per respirar, contemplar el desnivell fet i agafar forces pel tram que encara restava.
A partir d’aquí ja veuríem en tot moment el nostre objectiu a coronar: l’Albarda castellana. Al cap d’una estona ens trobàvem als peus d’aquest bloc de roca on, després d’un parell de passos de grimpada senzills, arribàvem al cim. Objectiu assolit: l’Albarda castellana (1.177 metres) sostre comarcal del Baix Llobregat i un 100cims de la llista de la Feec.
Tot i que el dia estava una mica enteranyinat, les vistes eren magnífiques. A un costat teníem el Montgròs i a l’altre la zona del monestir on hi destacaven el mico i la gorra frígia. Davant per davant teníem el cim de Sant Jeroni, el punt més alt del massís de Montserrat i també el més concorregut: des del lloc on ens trobàvem veiem tot de “formiguetes” pujant i baixant del cim, en canvi nosaltres estàvem sols i podíem gaudir de les vistes ben tranquil·lament.
Després de les fotos de rigor, vam desfer una mica el camí per anar a buscar el camí nou de Sant Jeroni, sender que va des de la part superior del funicular de Sant Joan fins a Sant Jeroni.
Per la seva accessibilitat i mínim desnivell, és un camí molt freqüentat. Aquell concorregut tram va ser un contrast ben radical amb les dues primer hores d’excursió on no ens vàrem trobar a ningú (llevat de les cabres). Al cap de poca estona vam deixar el camí per agafar un petit desviament que, a través d’unes escales entre roques, vam anar a parar a l’ermita de Sant Joan, tot passant a través del les runes de l’antic restaurant del mateix nom.
A partir d’aquest punt tocava la baixada. Poc a poc i bona lletra, amb el poble de Collbató petit als nostres peus, vam anar baixant per un camí on, de nou, vam poder gaudir de solitud i bones vistes.
La calor es feia notar i el cansament acumulat a les cames també. Xerrant amb un i xerrant amb l’altre, l’esforç es va fer més lleuger i finalment vam arribar a Collbató. La petita i acollidora plaça de l’església va ser el lloc triat per descansar tot fent un merescut beure. Va ser un bon moment per posar en comú l’experiència de l’excursió. Després d’un parell de glops refrescants i amb les cames airejades, ja hi va haver qui preguntava per la següent sortida. Al cap i a la fi, l’esforç de la ruta es va veure recompensat pel paisatge, el contacte amb la natura i la bona companyia, i d’això en tenim ganes de més!
